1 omnipresènciao ubiqüitat, el fet d'estar present pertot. companyia. La vostra companyia m'és molt agradable. 2 Presència d'esperit: serenitat. En presència de: Davant de. A la faç de. A la cara de. A vista de. Això ho va fer a vista de tothom. 3 aspecte. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

etanol esperit de vi, alcohol extret del vi, dit també alcohol etílic. carbinol, alcohol metílic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

lluminosos. esperit, substància que emana de certs cossos sotmesos a la destil·lació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. cultura, s'aplica més aviat considerant les coses de l'esperit Ant. Incivilització. Estat de natura. Estat salvatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pobre d'esperit apocat tímid poruc(->) encongit cagat(fam.) d'ànim flac ésser un mieta ésser poca cosa ésser un tifa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

estret(fig.) fanàtic(->) sectari tenir un esperit inquisitorial, com el de la Inquisició, que no tolerava cap desviació dels seus esquemes arbitraris. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

de la gallina. 3 Dit de l'esperit, de l'enginy, d'un autor: inventiu. Ant. Estèril. Eixorc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

velledato vellura ancianitat senectut decrepitud canície(fig.) senilitat, afebliment del cos o de l'esperit causat per la vellesa. caducitat edat(euf.) l'hivern de la vida Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]

1 innocent seràfic candio càndid candorós simple (o pobre) d'esperit crèdul(->) 2 lliure. 3 Ésser ingenu: Mamar-se el dit. Ésser un tros de carn batejada. Ésser un albat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]